dimarts, 19 de novembre del 2013

Visita al Museu Nacional d'Art de Catalunya

M’ha agradat la visita del dimarts passat al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya), sabia de l’existència d’aquest museu però mai no hi havia anat, realment jo no sóc gaire de visitar museus però aquest de veritat no se m’ha fet gens pesat, sinó tot el contrari, m’ho vaig passar genial.





Per començar, la manera com va presentar l’obra de Manolo Hugué, Catalana asseguda. Com si fos una història, de fet la història de l’autor que es va inspirar en Diodac de Serevac, un músic que va conèixer a França. L’escultura que trobem al museu esta feta de fang però la que trobem al mig de la plaça de Seret (França) és de pedra.



A continuació vam dur a terme una activitat on vam anomenar entre tots les diverses maneres de treballar la plastilina i van sortir les següents: Trencar-la i juntar-la.
  • Fer un xurro.
  • Xafar-la.
  • Pessigar-la.
  • Donar cops.

Després amb música i els ulls tancats vam posar en pràctica aquestes tècniques.
Amb aquesta activitat vam treballar la sensorialitat. Va ser curiós, ja que de manera inconscient van sorgir ritmes sense plantejar-los.

A continuació, ens van mostrar dos tipus de pedra:
  • Pedres llises: Eren suaus, finetes i rodones, estaven tractades. Acariciades per l’aigua.
  • Pedres rugoses: No estaven tractades. Eren aspres.

La següent activitat que vam fer va ser seure davant de l’escultura Nit de lluna i dir que veiem. Aquesta escultura va ser creada per Leandre Cristòfol al 1935 i va ser dedicada a la seva mare. L’escultura és un ou de sargir i un fust, ja que a la seva mare li agradava cosí. Aquesta està feta de fusta.



Preguntes per fer-li als nens: D’on surt la fusta?, de quina part dels arbres?, sabeu que tenen els arbres dins seu?

Per acabar vam anar a una sala dedicada a Juli Gonzàlez, on l'obra més emblemàtica fou Cap de Montserrat cridant. On va voler representar el crit davant la guerra.



Pregunta per fer-li als nens: Perquè creieu que crida?

I l'última obra que ens van ensenyar va ser curiosa, de fet, jo no l’havia apreciat mai: tècnica de reposat (concepte de relleu). Consistia a agafar una placa de metall on picàvem pel darrere i es representava per davant.

Finalment, vam anar a una sala i vam dur a terme diverses activitats:

  1. Simular a ser una bola.
  2. Seguir amb la mirada el recorregut que fa una ploma i una pedra quan cau a terra i després, el mateix amb el cos.
  3. Dos grups de cinc persones estaven unides per uns tubs i havien de moures sense deixar-se anar.
  4. Es posaven quatre persones darrere una tela i feien formes tocant la tela de manera que quedava com si fos el concepte de relleu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada