Avui 11 de desembre hem donat per finalitzat la recitació de poemes en públic, tot i que jo ja ho vaig fer el segon dia. Aquests són alguns dels aspectes que hem de tenir present a l'hora de recitar:
- Postura: verticalitat no tensa. "El cos expressa", es aconsellable estar dret amb les cames una mica separades i els braços separats del cos. Adoptar una postura recta però relaxada a l'hora.
- Expressió facial: ha d'haver una connexió amb el públic (somriure amable, canvia d'expressió depenen del que diguem...)
- Veu: to alt i vocalitzant.
Creia que no, però al final vaig ser capaç de recitar el poema davant del grup gran i el resultat ha estat força bé.
El poema que jo vaig triar és de Salvador Riera i és titula Tinc alzheimer:
Si em veus i te n'adones que no hi veig,
mira'm.
Si em veus i te n'adones que no hi sento,
parla'm.
Si em veus i te n'adones que quequejo,
escolta'm.
Si em veus i te n'adones que no et puc tocar,
toca'm.
Si em veus i te n'adones que em costa moura'm,
mou-me.
Si em veus i te n'adones que he caigut,
aixeca'm.
Si em veus i te n'adones que tremolo,
abraça'm.
Si em veus i te n'adones que ploro,
deixa'm plorar.
Però no deixis mai de mirar-me, de parlar-me, d'escoltar-me, de tocar-me, de moure'm,
d'aixecar-me, d'abraçar-me.
I pel damunt de tot,
no deixis mai d'estimar-me.
Si em veus i te n'adones que he caigut,
aixeca'm.
Si em veus i te n'adones que tremolo,
abraça'm.
Si em veus i te n'adones que ploro,
deixa'm plorar.
Però no deixis mai de mirar-me, de parlar-me, d'escoltar-me, de tocar-me, de moure'm,
d'aixecar-me, d'abraçar-me.
I pel damunt de tot,
no deixis mai d'estimar-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada